Home » Salut » Llegint actualment:

Tartrazina o safrà?

09/04/2012 Salut Sense comentaris

Comencem l’apartat de reportatges, en aquest cas un dedicat a la salut i el consum responsable.

Per que som el que mengem i cada volta sabem menys el que ens portem a la boca. Per això creiem que hauríem prestar atenció a les etiquetes dels productes elaborats que comprem, ja que aquests moltes vegades porten components poc beneficiosos i en alguns casos i condicions fins i tot perjudicials per a la pròpia salut, és el cas d’alguns colorants i conservants, per això dediquem aquest mini-reportatge a un colorant molt habitual a les nostres taules la tartrazina o E-102, principal component del colorant que utilitzem com a substitut del safrà.

Aperitius amb aquest colorant.

En l’actualitat resulta difícil trobar productes al supermercat que no continguen colorants o conservants. En el cas dels colorants, aquests són utilitzats en l’alimentació per tenyir amb diversos colors els productes, de manera que semblen més atractius per al consumidor, moltes vegades el seu objectiu és confondre, atraient l’atenció amb colors brillants i cridaners, o aparentant condicions o ingredients en articles que per descomptat no tenen.

Els colorants es podem classificar segons el seu origen en naturals o de síntesi, sent els artificials generalment els més usats i perillosos. La raó per la qual estan tan estesos és òbvia: els colorants sintètics són solubles a l’aigua, de manera que faciliten el processat dels aliments, a més resisteixen millor els canvis de temperatura, els pH extrems, la llum solar, etc…
La tartrazina correspon al segon grup, és a dir és un colorant sintètic, i més concretament es tracta d’un colorant azoic. La seva toxicitat s’ha vist contínuament criticada en pertànyer a la família dels colorants azoics, doncs molts altres d’aquesta família, que afortunadament ja s’han retirat del consum, han demostrat ser cancerígens. La tartrazina és bastant soluble a l’aigua, de manera que s’absorbeix molt ràpidament per les cèl·lules i resulta difícil l’eliminació. Si unim el seu possible i sospitós efecte cancerigen amb aquesta ràpida assimilació i lenta eliminació de l’organisme, tenim una combinació molt preocupant per a la salut.

Pot de colorant amb aquesta substància.

No obstant això, encara que per aquests motius seria ja causa d’alarma, no és el més perillós d’aquest colorant. Multitud d’estudis han demostrat que la tartrazina, com altres colorants azoics, indueix l’aparició d’intoleràncies al·lèrgiques, hiperactivitat, dèficit d’atenció i impulsivitat (conegut com TDA / H), també reaccions asmàtiques i insomni, entre d’altres. A més a més, és especialment sensible per els xiquets. A més, al tenir una composició química similar a l’aspirina, és molt perillós per a aquelles persones que siguin al·lèrgiques a aquesta.
Segons els especialistes, la seva acció al·lèrgica deriva de l’alteració del mecanisme de resposta del sistema immune de l’organisme, fent-li creure que es pateix un atac pseudoal·lèrgic sense tenir-lo en realitat. Amb això es produeix l’alliberament d’histamina, compost habitual a les nostres cèl·lules i que normalment només s’allibera com a resposta del sistema immunològic davant inflamacions o al·lèrgies al torrent sanguini quan no es deu, causant tots els símptomes de les al·lèrgies: irritabilitat, insomni,ansietat, picors, etc.
També actua en la comunicació entre neurones en el nostre cervell, amb símptomes similars abans esmentats: falta de concentració, somnolència, canvis de conducta i hiperactivitat.

Fórmula de la tartrazina.

Només cal ser un consumidor habitual perquè es manifesten els símptomes.  Al ser de fàcil assimilació, al estar present en multitud d’aliments de diferents tipus, productes d’higiene personal, en begudes i fins i tot en els medicaments i al presentar una difícil eliminació, és probable que s’acumule en l’organisme. Una persona que prenga tartrazina cada dia, a poc a poc anirà patint un canvi de conducta.
Tenint en compte que els xiquets són els més vulnerables a aquest producte, i que el seu risc de consum és més elevat en estar present en multitud de productes orientats a ells (llaminadures, creïlles fregides, refrescos, etc …), no ens hauríem estranyar que cada vegada siguen més habituals els problemes d’atenció en classe, d’hiperactivitat infantil i l’aparició de migranyes i al·lèrgies espontànies entre els més menuts.

L’ús d’aquesta substància és tan ampli que espanta. Des que es va descobrir el 1916 s’ha afegit a productes de rebosteria, derivats carnis, sopes preparades, conserves vegetals, salses, gelats, caramels, llaminadures, i curiosament és el colorant de “condiment per a paelles” usual, substituint el safrà autèntic. No caldrà explicar que el comerç d’aquesta substància mou sumes astronòmiques de diners per tot el món, i una cosa que mou aquesta quantitat de diners té molts “interessats influents” perquè segueixca sent així.
Ha de ser un producte molt rendible per poder trobar-se en les prestatgeries dels supermercats a pesar de les crítiques de metges, pediatres, organitzacions de consumidors, i fins i tot d’alguns polítics.
Però encara que hi haja un col·lectiu d’especialistes que estiguin completament en contra del seu consum, els organismes encarregats de regular el consum de substàncies perilloses, com la FAO o l’OMS, no s’oposen obertament a la seva utilització. No prohibeixen el seu ús en l’elaboració i presentació d’aliments.
El criteri, com és habitual, queda delegat en mans de cada estat i la seva legislació oportuna. Afortunadament, hi ha alguns països que sí que han prohibit la seva utilització, com Noruega, i altres que estan en procés d’il·legalització, com Alemanya o Perú.
Lamentablement, a l’Estat Espanyol encara no ha calat l’exemple i es segueix comercialitzant juntament amb marques “de confiança” com “Danone”, “Nesttlé” i “Matutano”.

Algunes referències:
 U.S. Food and Drug Administrator
Còdex Alimentarius
Agència per a Substàncies Tòxiques i el Registre de Malalties
Laborartorios LCN
GreenFacts

Comenta sobre aquest article:







Per seguretat, per enviar el comentari has de calcular la següent operació.




Últims comentaris

RECEPTES

Torró d’ametla

Ingredients (Per a unes dos pastilles de torrons, depenent de la mida)

(No hi ha comentaris)

COQUES DE SANT MARTÍ

Aquest és un dolç típic de Quatretonda que es fa per a la festa de Sant Martí. També són típiques d’altres pobles de la nostra comarca amb el nom de …

(No hi ha comentaris)

Coca de carabassa

Aquest dolç típic de les comarques centrals que s’elabora en Pasqua, encara que el seu origen es pot situar a la Ribera Alta, té moltes variant i presentació finals a mesura que …

(1 comentari)