Home » CAP »Entrevistes » Llegint actualment:

Entrevistem al nostre veí Emilio Oltra.

15/03/2012 CAP, Entrevistes Sense comentaris

Encetem la nostra secció d’entrevistes amb la intenció de conèixer millor algunes de les persones més rellevants al nostre poble, que s’encarreguen de dur el nom de Quatretonda arreu del País, i també arreu del Món. La nostra proposta és fer una sèrie d’entrevistes per tal de saber una mica més sobre les seves vides i la seva trajectoria.

La primera persona que hem entrevistat és Emilio Oltra, conegut per tots per la seua labor de flautista, així com de professor de música, compositor i director. Emilio ens va rebre a l’estudi de sa casa, on ens va parlar de la situació actual de la música des d’una perspectiva interna, així com de la seva vida i trajectòria com a músic.

Esperem que gaudiu de l’entrevista.

Com et vares introduir en el món de la música per primera vegada?

Quan jo tenia 13 anys, el meu amic “Vidal” va vindre a buscar-me i em va dur a casa “el tio Fernando” (Justa). Al cap del temps, varem fer un grup de persones i començarem a anar al conservatori per lliure. Anàvem a examinar-nos a València.

Pel que fa al tema de les bandes, com van ser els teus inicis?

Vaig començar a estudiar a l’escola de música de l’Agrupació Musical “La Nova” amb el tio Fernando, i després amb Vicente Vidal (Caraquete). Vaig continuar tocant allí al voltant de 10 anys. Després vaig estar uns 3 anys què no tocava ni a una banda ni a l’altra. I ara, ja farà al voltant de 10 anys que estic tocant a “La Lira”.

Una pregunta interessant: et consideres director, compositor, professor o instrumentista.?

Degut al desastre que hi ha avui dia, per desgràcia tenim que cobrir totes les facetes, encara que seria interessant especialitzar-se en una sola. Com ja he dit, això seria lo ideal, però d’alguna d’aquestes coses en particular, per ella mateixa, no es pot viure.

D’altra banda, pense que tots els músics deurien fer aquestes quatre coses: composar, dirigir, ensenyar i tocar. Però contestant a la pregunta, estic més especialitzat en tocar.

Emilio Oltra.

El tio Fernando em va donar a triar entra la tuba, el saxo i el flautí, que eren els instruments que hi havia “disponibles” en aquell moment a la banda.

Vaig començar amb un flautí de 5 claus que tenia més de 100 anys d’antiguitat. I em vaig tenir que adaptar després al sistema modern quan vaig agafar la flauta. Vaig anar al conservatori a Xàtiva, on no hi havia mestre de flauta. El mestre era el clarinet solista de la banda municipal de València. A partir d’ahí ja vaig passar pels conservatoris de Carcaixent, València i finalment Alacant.

És cert que un cop acabes la carrera ja saps tot el que has de saber?

No, la veritat és que comences a estudiar de veritat quan acabes el grau superior després de 8 anys al conservatori, buscant realment els professors que t’interessen. Jo, per exemple, he realitzat diferents cursos de perfeccionament amb els professors Marco Antonio Pérez (Orquestra Simfònica de Madrid), Luc Urbain (Solista orquestra de Baviera) Antonio Arias (Solista de l’ Orquestra Nacional de España) Joaquin Gericó (Catedràtic del Conservatori Superior de Madrid), Claudi Arimany (Concertista internacional). Celso Woltzenlogel (Orquestra Nacional de Rio de Janeiro), Raimond Guiot (Professor Acadèmia Chigiana en Roma), Sheginori Kudo (Concertista

Internacional) Enmanuelle Pahud (concertista internacional), Michel Debost (Professor de la Universitat d’Ohio) , Shopie Cherrier ( Professora Conservatori Superior de París) y Andrea Oliva (Solista de l’Orquestra Santa Cecilia de Roma).

I pel que fa a últimament, he estudiat a l’Acadèmia Internacional de la Música a Milà (Itàlia) amb el mestre Rafaelle Trevisani, i també a l’ESMUC, (Escola Superior de Música de Catalunya) amb el professor Vicenç Prats (Solista de l’orquestra de París).

Consideres que és fàcil dedicar-se a la flauta?

No, no és gens fàcil. Partint, per exemple, de la poca sensibilitat dels polítics a l’hora de contractar un concert. Fer un concert de música clàssica no ven igual que dur altres tipus de música més moderna. De fet, jo he estat en 2 grups al SARC i no he aconseguit fer cap concert a Quatretonda. A més, està molt clar que en temps de crisi el primer que es carreguen és la cultura.

A banda d’açò, està el tema de la dedicació. Jo em considere quasi un esportista d’elit. La dedicació ha d’ésser diària, i el màxim d’hores possibles. Hi ha que estudiar tots els dies, durant tota la vida, sense tenir en compte estiu ni vacances.

A banda de la forta inversió econòmica que comporta tenir instruments de qualitat i poder estudiar amb músics i professors de prestigi.

A pesar d’açò, s’està escrivint música per a flauta actualment?

Si. La flauta està present en diferents grups i tipus de música, degut a la seva versatilitat. Per tant els compositors sempre pensen amb ella a l’hora d’escriure música. Avarca des de l’orquestra simfònica fins a grups de jazz, folk, etc…

Personalment, amb quins estils et trobes més còmode tocant?

Doncs no tinc massa problemes amb ningun estil, el que passa és que al conservatori hem estudiat música clàssica. Però el fet de tocar, per exemple, en grups de flamenc, o folk, fa que controles la improvisació. El que més em costa és la música contemporània, degut a les noves grafies que s’utilitzen.

Quines són les agrupacions musicals de les quals has format part com a flautista?

La llista seria inacabable (Rises). Recorde que vaig començar al quintet de vent “Fidelio”. Després a la primera orquestra de flautes que va haver al conservatori de Xàtiva. Vaig tocar a l’orquestra de la Vall d’Albaida i a un altre quintet de vent que es deia “Smorssando”. Després un trio que es deia “Gafalcalf” i un duo de flauta i piano que es deia “Lennis”. També a l’orquestra de flautes del conservatori superior de València. Tot açò pel que fa a música clàssica.

Actualment també toque amb el grup de flamenc “Aire Flamenc” i a “Ànima negra”.

Pel que fa a les bandes toque a la banda professional “Philarmonia”, a més de la banda d’Ador i “La Lira” de Quatretonda.

Sabem que l’any passat vares gravar el teu primer CD de flauta. Que va significar per a tu la gravació d’aquest disc?

Ha sigut la consecució d’un projecte que feia molt de temps que tenia en ment. Era un repertori que tenia ganes de fer, amb tots els instruments de la família. Però, com sempre, trompassàvem amb l’aspecte econòmic. És un repertori clàssic dins el que és la música del segle XX, que pot ser una referència d’interpretació per als estudiants del conservatori.

Fotografia extreta del CD "Imatges" d'Emilio Oltra

En relació a aquest tema, hi ha algun nou projecte a la vista?

Si, tinc en ment la gravació d’un disc, sobre tema i variacions de les àries de les òperes més importants, transcrits per a flauta i piano. Però, com ja hem dit, tornem a tropessar en la vessant econòmica. Aprofite per a dir que si hi ha algun patrocinador que s’ofereixca, el pressupost serien uns 6000 euros.

Com a compositor, tenim entès que has rebut diversos reconeixements arreu del territori espanyol. En podries fer un breu resum?

Si. Però primer vull dir què a mi m’agradaria escriure tots els gèneres, no sols música per a banda. Tinc publicada música per a orquestra de flautes i també per a flauta i piano a l’editorial “Dasi-flautas”, així com música festera publicada per “Omnesbands”. Vaig rebre el 2n premi al festival vocacional al Seminari de Montcada, amb la cançó “Sois luz del mundo”. Al 1998 vaig rebre l’accèssit al concurs de música festera de Callosa d’En Sarrià amb la marxa cristiana “Jaume I”. Al 1999 vaig quedar finalista amb la marxa mora “El Bigot” al concurs de música festera d’Ontinyent, la qual va estar dedicada a la penya “El Bigot” de la comparsa “Chanos” d’aquest poble. En l’any 2003 vaig rebre el 2n premi al primer festival de marxes processionals de Zamora amb la marxa “Crist de la Fe”, una marxa basada en els “Gojos” del crist de Quatretonda. Al 2004 vaig obtindre el 1er premi al mateix festival amb la marxa “Santo Sepulcro”. Finalment, al 2005 vaig rebre , d’una banda, el 1er premi al concurs de composició de marxes mores i cristianes d’ Alaquàs, amb la marxa “El albaicín moro” i, a més, vaig quedar finalista al concurs de marxes cristianes de Pego, amb la marxa “Ars Nova”.

Hi ha alguna peça de les que has composat a la que li guardes una estima especial?

Si, en concret hi han dues.

La primera és “Miquel el del Forn”. És un pasdoble simfònic dedicat al meu amic Miquel Alberola el setembre del 2006 amb motiu de la celebració del seu any de fester, i què posteriorment va ser gravat per “La Lira” al disc “150 anys Moros Nous de Biar”.

L’altra peça és “Noces d’Argent”. Un pasdoble dedicat a la Societat Musical La Lira l’any 2011 amb motiu del seu 25 aniversari, i que ha sigut interpretat a diferents concerts, entre ells al Palau de la Música de València, on va ser estrenat per la mateixa banda.

Has fet algun altre tipus de peces, a part de les anteriorment citades?

Si. Vaig fer un concert per a dolçaina i banda, que fou estrenat el 1999 per “l’Aranya” d’Albaida. També una “Fantasia per a tuba i piano” encarregada per l’Associació de tubistes de València, la qual és obra obligada per al concurs de tuba que es celebra enguany a La Vila Joiosa. També vaig escriure una “Obertura Cèltica” que va estrenar la banda de Beniopa els passats Nadals.

Estàs treballant en algun projecte actualment?

Estic composant un pasdoble dedicat als festers del 2012.

És cert que has fet un himne per a Quatretonda?

Si. L’any 2000, sent alcalde Salva Climent, em va encarregar un himne, i jo el vaig fer. Va arribar a estrenar-se a un concert, però després ha estat guardat a l’ajuntament fins que l’actual regidor de festes José Antonio es preocupa per a que l’himne es faça oficial. La meua sorpresa va ser el “rebombori” que ha provocat, com ara gent que pensa que la intenció és que substitueixca l’himne regional, gent que ha preguntat el motiu pel qual ha d’ésser meua la música i no d’un altre. La veritat és que no entenc com hi ha ajuntaments que encarreguen un himne a compositors que no són del poble, pagant fins 4000 € per ell, i en aquest cas un compositor local el fa debades, i tenen problemes per a acceptar-lo. La meva opinió és que es tracta d’una qüestió de discrepàncies polítiques, en quan un Himne deu ser un nexe d’unió al sí d’un poble, i no un motiu de disputa i polèmica, com s’ha fet a través de diferents llocs d’Internet i xarxes socials en aquest cas.

Anem a parlar ara una mica de l’ensenyança musical. Com a professor, quina ha sigut més o menys la teua trajectòria?

Vaig començar a l’escola comarcal, a la qual encara estic des de fa 16 anys. A més he treballat a l’escola de música d’Ontinyent “Ad Libitum”, a l’escola municipal d’Aielo de Malferit i a diverses escoles de música de les bandes, entre elles les dues del poble. Des de fa 9 anys treballe com a professor interí al conservatori, actualment al Conservatori Professional d’Alacant. Estic, també, impartint assíduament durant l’estiu cursos de flauta, com els d’Albaida, Cullera, Agullent, i també a la seu de “La Lira” un curs de perfeccionament organitzat per l’escola comarcal des de fa 2 anys.

Continuen utilitzant-se els mateixos mètodes d’ensenyament que s’utilitzaven quan vares començar? O està investigant-se contínuament per tal de millorar els sistemes pedagògics?

Per suposat sempre hi ha gent que no para d’investigar. Podem posar com a exemple l’escola comarcal. Estem aplicant un sistema pedagògic basat en la improvisació, creat pel mestre Emilio Molina, què actualment a Espanya s’imparteix a l’escola “Reina Sofia” de Madrid, al conservatori del “Liceu” de Barcelona, i a l’escola comarcal de la Vall d’Albaida, tant per a llenguatge musical com per a instrument. Sense entrar als diferents congressos que estan celebrant-se, com l’associació d’escoles del País Basc a Madrid i molts altres, tots enfocats a la investigació pedagògica.

Volíem parlar per últim de la teva faceta de director. D’on has rebut la teua formació en aquest camp?

Vaig estar quatre anys fent els cursos de direcció amb José Rafael Pascual Vilaplana, i després he fet cursos amb Jan Cober, Florin Totan i Norman Milanés (amb qui també vaig estudiar composició).

A quines bandes has estat dirigint?

He estat convidat a diferents bandes, sobre tot dirigint la meua música. Vaig estar encarregat de fer el projecte de creació d’una banda a Pinet. He estat de titular 4 anys a “La Lira Musical” de Salem. Actualment dirigeixo la banda d’Atzeneta d’Albaida.

Per acabar, quin missatge donaries a la gent que actualment està estudiant música?

Primer que res que tinguen clar que volen fer. És molt diferent un músic aficionat que un professional. Encara que tots els començaments són durs, i el secret està en TREBALLAR, TREBALLAR I TREBALLAR. 

Comenta sobre aquest article:







Per seguretat, per enviar el comentari has de calcular la següent operació.




Últims comentaris

RECEPTES

Torró d’ametla

Ingredients (Per a unes dos pastilles de torrons, depenent de la mida)

(No hi ha comentaris)

COQUES DE SANT MARTÍ

Aquest és un dolç típic de Quatretonda que es fa per a la festa de Sant Martí. També són típiques d’altres pobles de la nostra comarca amb el nom de …

(No hi ha comentaris)

Coca de carabassa

Aquest dolç típic de les comarques centrals que s’elabora en Pasqua, encara que el seu origen es pot situar a la Ribera Alta, té moltes variant i presentació finals a mesura que …

(1 comentari)