Home » Articles d'opinió »CAP »Totes les categories » Llegint actualment:

Els puticlubs i els neoclients

17/12/2012 Articles d'opinió, CAP, Totes les categories 2 Comentaris

“Con ayuda del Senyor (cacique), la Santisima Trinidad (capitalismo-politica-religión) y nuestra fe inquebrantable en sus mandamientos, todo llegará.

Molt bona satírica, congratulacions i vos convide a que anem de putes….

Els puticlubs i els neoclients

ADVERTIMENT: El contingut d’aquest article no és apte per menors políticament. L’autor no és fa responsable de l’atac de cordura que puga provocar en eixes ments…
Qui més o qui menys ha exercit la prostitució al llarg de la seva vida. Be sigui acceptant diners pel treball del seu cos, be sigui acceptant diners pel treball del seu cap. Potser al racó de la dreta salte algú i diga, doncs jo mai he treballat i si que he acceptat diners -be tots sabem que haver-los “hailos”-.
I, si m’apures, també hi ha vegades que hem fet de putes i hem ficat el llit. Però no era d’aquesta qüestió de la que volia parlar. Permitiu-me emprar un llenguatge directe i no massa ortodox per retratar en poques paraules – i vist a cop d’ull de pardal – l’escenari del neocapitalisme actual i els representats del poble, a nivell mundial.
Hi han cases de putes locals (parlaments d’aspanya, frança, alemanya, etc..) on el client capitalista pot demanar un servei a canvi d’uns diners, la puta en qüestió intenta negociar el preu -si pot- i, també si pot, desviar un xocotet pilot a la seva butxaca sense que s’assabenti el xulo.
Si és bona puta, farà que el client la convide a una copa i així l’amo del local també guanya del negoci i tots contents … Ara be, si hi han més putes que clients, el mercat sexual ja no va així, la puta intenta captar al client fent-li rebaixes al preu que voldria el xulo – i després, a portes tancades, ja li traurà un pessiguet a canvi de que li done pel cul, aquest pessiguet és per a la puta clar – així el compte que veu el xulo és un, i la realitat és altra.
Als puticlubs més internacionals (brusssel·les, fmi, etc.) hi ha una oferta més ampla i més descontrolada per part dels xulos, ja que els xulos tenen problemes d’identitat…
Però, qui son aquestes putes? , no seran els que els diuen representants del poble?, i si és així, qui son els xulos?, els caps de partit?, o aquests haurien de ser les “madames”?. Vull pensar que els xulos son “l’interes nacional”, si és que aquest te algun sentit.
Qui tria a les putes dels puticlubs locals, el poble?, és clar que no, la madame?, possiblement. I com sap la madame que és bona puta la que tria pa la llista, la prova abans?, o rep l’informe de clients reconvertits en assessors de la madame?. Tinc els meus seriosos dubtes.
El que sembla clar és que el poble no tria les seves putes, i per això les putes no és deuen al poble. No faig més llenya pal foc, em centraré en els clients.
Els nous clients son molt més sofisticats que els que en un passat podria anomenar-nos Marx en “el capital”, de folleteo tradicional. A aquests nous, els agraden les llengües, son gent de món!!, tant els fa un frances ben fet que un grec, passant per tota la extensa cultura de sodoma y gomorra – com dirien els semites- tampoc li fan ascos al peix o a la carn. Així, el neoclient – aquest client nou – ja no li va el folleteo, ara és diu escolà d’una economia de mercat financer. Folla tradicionalment en xina, dona pel cul en brussel·les i demana els serveis de sodomia en illes caiman o suissa.
Aquesta falocràcia globalitzada, – que també l’havera pogut narrar com a conyocràcia alterant poques coses- deixa a aspanya i a auropa com el conyo de la bernarda.
I, si, si que hi han solucions per a que els xulos tornen a ser el poble, i les putes siguen triades pel poble, legalitzades i amb les mateixes tarifes per servei – la qual cosa no és fa pels puticlubs locals, que s’especialitzen en un tipus de servei concret- i d’eixa manera els clients s’adaptarien a l’oferta global i no al reves com hui.
Tots coneguem com les putes de “l’home del bigot quet” a madriz han negociat a la baixa els seus serveis – i també portes endins suposse- per a eixe neoclient que li agrada el joc, si no ho haveren fet així, el client amenaçava en anar-s’en al puticlub del costat -catalonia- . I no ha acabat encara el joc.

Home, diràs, i que te a veure el que dius en l’escrit original. -Doncs tu mateix-.
Per: Animal d’ànima animada……

 

Actualment hi ha "2 comentaris" en aquest article:

  1. Animalot ha dit:

    Aquest és un registre molt vulgar de la llengua, i pot fer malbé la sensibilitat dels lectors …
    Vosté no sap parlar d’altra manera que no ofenga, descregut de la vida?

  2. jordi nadal ha dit:

    Jo vull defendre l’animal d’anima inanimada, totes les paraules estan al diccionari, i fent un bon ús d’elles l’únic que les fa vulgars son les ments que les interpreten, pot ser les paraules que utilitza es puguen considerar vulgars, doncs si es així, son totalment adients per al tema que tracta.
    Utilitza el vocabulari que vullgues, animal.

Comenta sobre aquest article:







Per seguretat, per enviar el comentari has de calcular la següent operació.




Últims comentaris

RECEPTES

Torró d’ametla

Ingredients (Per a unes dos pastilles de torrons, depenent de la mida)

(No hi ha comentaris)

COQUES DE SANT MARTÍ

Aquest és un dolç típic de Quatretonda que es fa per a la festa de Sant Martí. També són típiques d’altres pobles de la nostra comarca amb el nom de …

(No hi ha comentaris)

Coca de carabassa

Aquest dolç típic de les comarques centrals que s’elabora en Pasqua, encara que el seu origen es pot situar a la Ribera Alta, té moltes variant i presentació finals a mesura que …

(1 comentari)