Home » CAP »Economía »Totes les categories » Llegint actualment:

L’economia del bé comú

21/10/2012 CAP, Economía, Totes les categories 11 Comentaris

A aquestes altures de la crisi ja fa temps que s’ha qüestionat la viabilitat del sistema econòmic capitalista així com les desigualtats i injustícies que genera. De la mateixa manera també es deixa de banda el sistema comunista, tot i els seus bons propòsits,  degut a la seva base en certs dogmes que ja hem vist que no són viables. Actualment apareix un nou corrent deslligat d’aquests dos sistemes econòmics, promogut per Christian Felber (1972, Salzburg, Àustria). Felberg és professor universitari d’economia  escriptor i especialista en economia sostenible i alternatives als mercats financers. És membre fundador del moviment justícia global Attac a Àustria i ha desenvolupat a nivell internacional un nou model econòmic anomenat “Economia del bé comú”.

Tota activitat econòmica serveix al bé comú.

L’Economia del Bé Comú fa seu el principi ‘Tota activitat econòmica serveix al bé comú‘ de la Constitució de Baviera i té per objectiu adaptar l’economia actual, en la que prevalen valors com l’afany de lucre i la competència, als principis constitucionals que recull la Constitució de Baviera i moltes altres Constitucions, entre elles la espanyola.

Els principis bàsics de l’Economia del Bé Comú són la confiança, l’honestedat, la responsabilitat, la cooperació, la solidaritat, la generositat… uns valors contraposats als del lucre i la competència ferotge vigents avui dia.

L’economia actual mesura l’èxit econòmic amb indicadors monetaris com el PIB (Producte Interior Brut) i els beneficis, sense tenir en comte l’impacte en els éssers humans i el medi ambient. Que una empresa tinga beneficis no ens informa sobre les condicions de treball dels seus treballadors ni sobre l’impacte mediambiental de la seva producció.

Un balanç econòmic fonamentat en l’Economia del Bé Comú mesura com una empresa respecta la dignitat humana, aplica la solidaritat, la justícia social i la sostenibilitat ecològica, estableix relacions democràtiques amb els seus proveïdors i els seus clientes…

L’Economia del Bé Comú proposa qualificar els productes de manera semblant a com ara es qualifica el grau d’eficiència energètica d’un electrodomèstic, amb un símbol a l’etiqueta, d’aquesta manera els consumidors podrem escollir els productes que contribueixin a fomentar el Bé Comú.

L’Economia del Bé Comú proposa un seguit de beneficis fiscals i duaners per a les empreses amb més bona qualificació que faran que els productes més sostenibles siguen, a més a més dels més ben qualificats, els més barats, i d’aquesta manera, les empreses més sostenibles sortiran doblement beneficiades.

La implantació del projecte Economia del Bé Comú


El primer esborrany d’aquest model, incloent el Full de Balanç de Benestar Comú, va ser desenvolupat, entre 2009 i 2010, per una dotzena d’empresaris d’Àustria.
L’any 2011, 60 empreses, de 3 països van crear el Full de Balanç de Bé Comú. Comptaren amb el suport i l’assessorament de consultors de Bé Comú.
Ara, hi ha més de 500 empreses de 13 països, donant suport al procés general de l’Economia del Bé Comú i cada dia que passa, més professionals i empreses es sumen. S’han constituït grups regionals de suport, que denominen Camps d’Energia, a molts països. Els Camps d’Energia són grups regionals de suport que recolzen les empreses que s’adhereixen i fan difusió del projecte a la seua àrea local.

L’Economia del Bé Comú també es pot aplicar a la gestió dels municipis, mesurant la qualitat de vida dels veïns. Molt a prop de nosaltres, a Muro d’Alcoi, ja han fet el primer Balanç del Benestar Comú i Cristhian Felberg el cita com un dels pobles on millor es practica el Bé Comú.

Al vídeo, l’economista Christian Felber ens presenta el projecte L’Economia del Bé Comú, val la pena dedicar-li uns minuts:

Notícies relacionades:

Actualment hi ha "11 comentaris" en aquest article:

  1. talvolta ha dit:

    Tal volta amb l’enllaç seria més que suficient.

    http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/blog/790/leconomia-del-be-comu-un-model

  2. joan ha dit:

    Coincidències de la vida, mireu quin llibre m’estic llegint ara, és el de Christian Felberg, (La economia del bien común), que explica tot el referent a la seva proposta. Pel que he llegit fins ara em sembla molt interessant, veig que pot ser una alternativa al sistema actual i el que és més important em sembla que és viable.

    m’alegra que algú del poble també li haja semblat interessant per a mencionar-ho a Quatretondainformacio.

    • samaruc samaruc ha dit:

      No sóc economista, i per tant no se quina diferència hi ha entre el model que proposa este senyor i les altres alternatives que hem tingut. Però com s’implanta el model que proposa l’economia del bé comú?
      I un dubte que trobe al llegir l’escrit, on diu: “Molt a prop de nosaltres, a Muro d’Alcoi, ja han fet el primer Balanç del Benestar Comú i Cristhian Felberg el cita com un dels pobles on millor es practica el Bé Comú”, això vol dir que a Muro d’Alcoi ja no existeix el capitalisme?

      Joan, quan dius que és viable, com ho saps?
      Perdoneu perquè siga escèptic, però abans de fer afirmacions també hi hauria que explicar els motius que porten a aquestes afirmacions.

      • Joan ha dit:

        Jo tampoc sóc economista, amb els meus humils coneixements les diferències a grans pinzellades són:
        El capitalisme es basa en la competitivitat com la manera més eficient d’evolucionar i el lliure mercat. Tant una cosa com l’altra són una gran mentira. Com diu Christian, ens han dit mil voltes que la competitivitat és la manera més eficient de produir, d’investigar… De fet ho afirmen premis Nobel d’economia i ningú li ho pot discutir a un premi Nobel d’economia, encara que com tu bé dius, no tinga ninguna demostració que ho afirme. No obstant si que hi ha estudis sociològics que conclouen que el més eficaç és la cooperació. L’altra gran mentira el lliure mercat, actualment els mercats no es regeixen per l’oferta i la demanda, pel mig apareixen els especuladors que poden fer pujar o baixar els preus dels productes, segons els seus propis beneficis. A més apareixen les grans multinacionals, les quals eliminen tota possibilitat de competència dels xicotets productors contra elles.

        Respecte el comunisme, la diferència entre el comunisme i la proposta de l’economia del bé comú, jo veig que l’objectiu es similar, amb unes certes excepcions. El comunisme fixa un objectiu precís i dona per bo que amb el control del mercat s’arribarà als objectius i ja tot va a funcionar. El bé comú, el que planteja són objectius inicials, els quals van a variar al llarg del temps segons les necessitat de les persones, i sempre controlat per sistemes d’auditoria buscant el benestar comú.

        Resumint, el que proposa Felber, és una autèntica democràcia, no el que tenim actualment.

        Crec que és viable, més que viable ho veig com a imprescindible, aplicar aquest model. Realment jo veig que és molt sencill aplicar aquest sistema, si els nostres governants volen. La única diferència respecte a l’actualitat, com he dit anteriorment, es tracta en aplicar una vertadera democràcia, on la gent tinga la informació suficient per escollir les opcions que ens beneficiem tots, i les mesures que es prenen ho fan els ciutadans, no uns polítics que ens malrepresenten.

        No puc resumir-te la proposta que parla l’autor al llibre en un comentari. Si realment t’interesa, jo tinc el llibre en format paper, però crec que està a internet en format pdf.

        Respecte al tema de Muro, no tinc coneixements al respecte, tractaré d’informar-me i ja ho comentaré.

      • Aina Benavent ha dit:

        Hola Samaruc,

        Escric per a aclarir-te el que suposa ser un Municipi del Bé Comú, com preguntes dalt.

        Açò del Bé Comú té tres àmbits d’actuació: les empreses, els particulars i els municipis.

        Per a que un municipi puga ser declarat Municipi del Bé Comú ha de fer, com a mínim, una de les següents cinc actuacions:

        – Realitzar un Balanç del Bé Comú: aquest balanç mesura les accions que des de l’ajuntament es fan a favor de les persones i de la naturalesa. El que es busca és que els municipis amb millor balanç tinguen algunes beneficis fiscals en comparació amb altres pobles que no ho apliquen.

        – Convida als empresaris del municipi a elaborar un balanç del bé comú en les seues empreses, a més de donar a conèixer a les empreses que l’apliquen i que aquestes tinguen prioritat a l’hora de contractar-les.

        – Projecte de participació ciutadana per a afavorir i promoure una “convenció econòmica municipal”. Aquest grup de persones han de fixar unes regles sobre les que s’ha de regir l’economia del poble.

        – Unir-se a una regió del Bé Comú, és a dir, una unió de diversos pobles del Bé Comú.

        Com es diu a la notícia, Muro d’Alcoi ha fet o va a fer al final d’aquest any un Balanç del Bé Comú, és a dir, està començant a aplicar açò de l’economia del Bé Comú. Supose que després farà la resta d’activitats.

        Per altra banda, he vist que li preguntes a David si el PSOE recolza o aplica aquest sistema econòmic. Jo ho dubte, però si que et puc dir que en la ponència política que vàrem aprovar en el darrer congrés del BLOC si que s’inclou el model econòmic que proposa Christian Felber.

        Personalment pense que es un molt bon sistema. Vaig tenir la sort de veure a Christian Felber a Carrícola en setembre i em va acabar de convencer.

  3. talvolta ha dit:

    No lleveu -segurament per error-paraules de l’ ènllaç

    http://blogs.jornal.cat/sophia-blasco/blog/790/leconomia-del-be-comu-un-model-possible

    L’Economia del Bé Comú, en alemany “Gemeinwohl-Ökonomie”, projecte promogut per l’economista Christian Felber, ens proposa una autèntica economia sostenible alternativa a la vigent.
    L’Economia del Bé Comú fa seu el principi ‘Tota activitat econòmica serveix al bé comú‘ de la Constitució de Baviera i té per objectiu adaptar l’economia actual, en la que prevalen valors com l’afany de lucre i la competència, als principis constitucionals que recull la Constitució de Baviera i moltes altres Constitucions.
    Els principis bàsics de l’Economia del Bé Comú són la confiança, l’honestedat, la responsabilitat, la cooperació, la solidaritat, la generositat, … ; uns valors contraposats als del lucre i la competència ferotge vigents avui dia.
    L’economia actual mesura l’èxit econòmic amb indicadors monetaris com el PIB (Producte Interior Brut) i els beneficis, bandejant l’impacte en els éssers humans i el medi ambient. Que una empresa tingui beneficis no ens informa sobre les condicions de treball dels seus treballadors ni sobre l’impacte mediambiental de la seva producció.
    Un balanç econòmic fonamentat en l’Economia del Bé Comú mesura com una empresa respecta la dignitat humana, aplica la solidaritat, la justícia social i la sostenibilitat ecològica, estableix relacions democràtiques amb els seus proveïdors i els seus clientes, …
    L’Economia del Bé Comú proposa qualificar els productes de manera semblant a com ara es qualifica el grau de eficiència energètica d’un electrodomèstic, d’aquesta manera els consumidors podrem escollir els productes que contribueixin a fomentar el Bé Comú.
    L’Economia del Bé Comú proposa un seguit de beneficis fiscals i duaners per a les empreses amb més bona qualificació que faran que els productes més sostenibles siguin, a més a més dels més ben qualificats, els més barats, i d’aquesta manera, les empreses més sostenibles sortiran doblement beneficiades.
    Al vídeo, l’economista Christian Felber ens presenta el projecte L’Economia del Bé Comú, paga la pena dedicar-li uns minuts.

    La implantació del projecte Economia del Bé Comú
    El primer esborrany d’aquest model, incloent-hi el Full de Balanç de Benestar Comú, va ser desenvolupat, entre 2009 i 2010, per una dotzena d’empresaris d’Àustria.
    L’any 2011, 60 empreses, de 3 països van crear el Full de Balanç de Bé Comú. Comptaren amb el suport i l’assessorament de consultors de Bé Comú.
    Ara, hi ha més de 500 empreses, d’un total de 13 països, donant suport al procés general de l’Economia del Bé Comú.
    Cada dia que passa, més professionals i empreses s’hi sumen.

    S’han constituït grups regionals de suport, que denominen Camps d’Energia, a molts països. Els Camps d’Energia són grups regionals de suport que recolzen les empreses que s’hi adhereixen i fan difusió del projecte a la seva àrea local.
    Ja s’han rebut les primeres sol·licituds de comunitats per constituir-se com una Comunitat de Bé Comú.

    El procés ja ha començat!

    Tothom, tant empreses com consumidors, hi podem participar i contribuir, afegint-nos, o constituint, grups de treball o Camps d’Energia, als barris, a les escoles, a les universitats, a les comunitats, …
    Participa-hi!
    Implantar l’Economia del Bé Comú ens interessa!

    Contribueix-hi fent córrer aquesta proposta!

    Pàgina oficial de l’Economia del Bé Comú (en alemany, castellà, italià, francès i anglès )
    L’Economia del Bé Comú, explicada per Christian Felber
    Conferència de Christian Felber sobre l’Economía del Bé Comú a Alcoy, al febrer de 2012. (vídeo)
    L’Economia del Bé Comú a Singulars de TV3

    L’article fou publicar originalment a Des de la Mediterrània

    Sophia Blasco Castell
    Receptes per Viure Bé!

  4. David Mahiques Alberola ha dit:

    Contestant a Samaruc i una llàstima no saber qui és, la qüestió no es acabar amb el capitalisme, el tema és fer una economia més humana. Des de la demanada dels moviments sindicals i socialistes de les darreries del segle XIX on l’estat havia de fer que part dels beneficis anaren a millorar les condicions de vida de la població i a més que les empreses tenien que reconèixer els sindicats obrers s’inicia un moviment que condueix a l’economia del bé comú.
    L’agricultura ecològica i sostenible és un altre exemple d’aquesta tendència a fer una economia més humana.
    El que planteja l’economia del bé comú no es que les empreses s’han de preocupar per la productivitat però també han d’afegir un altre valor al seu producte: sostenibilitat, justícia social, utilització de matèriques primeres netes i no obtingudes amb l’explotació dels treballadors i algo molt important, relacions transparents i democràtiques amb proveïdors i clients.
    Estos plantejaments ajuden a fer un món cada vegada més humà.

    • samaruc samaruc ha dit:

      gràcies David, per dedicar un temps a contestar-me i tractar d’aclarir els meus dubtes.
      Veig que estàs enterat d’aquest tema. Al PSOE proposeu aquest mètode?, a Quatretonda es pot aplicar?

      • David Mahiques Alberola ha dit:

        Hola perdona que no t’haja contestat abans. No he pogut.
        Este és un tema que m’interessa personalment. Es cert que fins el moment que jo sapiga i hui per hui no conec cap resolució política del PSOE on es parle d’este tema. Tanmateix jo faré el possible per que aquest tema s’incloga dins de programes electorals o resolucions polítiques del PSOE. Christian FELBER va anar a Carricola i l’alcaldessa de Carricola del Partit Socialista ens ho va dir, supose que ella també té inquietuts en aquest sentit el que passa que quan ell va anar a mi em va resultar impossible assistir.
        Ara l’aplicació de l’economia del Bé Comú i el concret el declarar-se una municipalitat del Bé Comú té al meu parèixer i per les poques persones que he parlat amb elles una dificultat. Malgrat tots els programes o declaracions que es volguen fer sempre és una mena de discriminació positiva que inclou uns avantatges econòmics (fiscals) per a les empreses que s’adhereixen. Clar això implica un organismes supra locals i pròxim geogràficament als municipis que garanteixquen que s’aplica correctament l’economia del be comú per part de les empreses i que els beneficis fiscals per a les empreses siguen iguals en tos. Això al meu parèixer obliga a fer-ha coordinadament en varis municipis per això el primer pas seria buscar una aliança el major possible de municipis pròxims geogràficament on aplicar conjuntament l’economia del bé comú.
        Eixe deuria de ser l’objectiu principal, per això el meu interès en incloure-ho en resolucions polítiques i difondre estes idees.
        Perdona que no puga ser més extens.
        Una altra cosa em provoca un mal rotllo parlar amb una persona que no se qui es. Si no vas fer-ho públic et passe el meu correu electrònic i em dius qui eres. Jo no ho faré públic.
        davidmahiques@hotmail.com
        Adeu

        • samaruc samaruc ha dit:

          Gràcies de nou, sols vorlía dir-te que les persones com tu, que esteu a la política en aquest cas local, i tragueu temps d’on siga per donar explicacions, ajudar o aclarir el que calga sense cap interés personal, sou els que dignifiqueu la política i doneu un poquet de llum en este mon tan negre.

          Tranquil David, que ja et diré qui soc.

  5. Aina Benavent ha dit:

    En el següent enllaç teniu un reportatge que van fer anit en la 2 on s’explica el cas de Muro d’Alcoi en relació en l’Economia del Bé Comú

    http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-utopias-cercanas/1574755/

    És molt interessant el reportatge!

Comenta sobre aquest article:







Per seguretat, per enviar el comentari has de calcular la següent operació.




Últims comentaris

RECEPTES

Torró d’ametla

Ingredients (Per a unes dos pastilles de torrons, depenent de la mida)

(No hi ha comentaris)

COQUES DE SANT MARTÍ

Aquest és un dolç típic de Quatretonda que es fa per a la festa de Sant Martí. També són típiques d’altres pobles de la nostra comarca amb el nom de …

(No hi ha comentaris)

Coca de carabassa

Aquest dolç típic de les comarques centrals que s’elabora en Pasqua, encara que el seu origen es pot situar a la Ribera Alta, té moltes variant i presentació finals a mesura que …

(1 comentari)