Home » Entrevistes »Locals »Recordatori » Llegint actualment:

Un ambaixador de Quatretonda al món.

30/07/2012 Entrevistes, Locals, Recordatori Sense comentaris

Que pot tindre en comú un punt de venda al mercat de València, un restaurant a Londres o una botiga selecta de Nova York?

La resposta la trobem a poc més de 3 kilòmetres del centre de Quatretonda, a l’Heretat de Pere, on s’elabora el formatge que ompli les prestatgeries de Forever Cheese, una botiga especialitzada en productes mediterranis a la ciutat de Nova York.

Ens hem preguntat quins eren els motius de l’èxit d’aquest producte i per això els varem fer una visita una vesprada per parlar-ne amb ells. Volíem que ens explicaren la seva experiència i com han arribat fins al que són hui.

Tots els de Quatretonda hem anat alguna vegada a l’Heretat i sabem com és aquest actualment, que són una cooperativa, que produeixen formatge i que tenen una casa rural a més d’oferir el servei de menjador. Però el que no sabem és com va nàixer, com van haver de treballar, esforçar-se, arriscar-se, a més de lluitar contra imprevistos, malalties i el que és pitjor, el poc recolzament institucional. Però a pesar d’això estan contents i no s’arrepenteixen de tot el camí que han recorregut junts.

Quan arribes a l’Heretat i baixes del cotxe ja notes un canvi, a penes has fet tres kilòmetres des de Quatretonda però l’heretat que s’alça entre mig dels camps dóna un ambient a l’entorn diferent. La tranquil·litat regna, el vent que mou les rames de la palmera ho fa amb una sinuositat que li dona una certa curiositat. Les oques que tenen soltes per la part de darrere de la casa ràpidament se n’adonen d’uns intrusos, nosaltres, que entrem caminant a l’heretat, aquestes molt atrevides, amb la seguretat que els dona el grup, s’apropen a rebre’ns i veure qui som. Pel nostre compte cridem per veure qui surt i els xiquets de l’heretat que juguen van a avisar a Sefa que surt a rebre’ns, mentre esperem a Inés i a Gerardo, el sol de les vesprades dels primers dies de maig ens acompanya, l’aire el fa fresc però l’escalfor del sol fa que siga molt agradable estar a aquest pati de l’heretat.

Mentre esperem, arriba un cotxe amb dos xicots, baixen i s’encaren a Sefa:

– Tens uns formatgets?. Veníem a comprar-ne.

Sefa els atén i es queda una estona parlant amb ells. Una vegada marxen ens indica que són d’Alcoi i que solen vidre a comprar formatge sovint.

Quan ve Inés i Gerardo ens asseguem tots cinc al voltant d’una taula baix de la palmera i comencem a xerrar. Més tard s’unirà a nosaltres Diego i sols trobem a faltar a Enri que segueix treballant a la formatgeria fins ben tard. Comencen les converses i molt prompte ens adonem que no caldrà fer moltes preguntes, són molt oberts i ràpidament comencen a explicar-nos. Nosaltres simplement li demanem a Gerardo com van començar aquesta aventura de l’Heretat de Pere i amb la resposta inclou tota la història d’aquest.

Per entendre l’inici d’aquest projecte, hem de retrocedir fins als anys 80 per saber com es va coure aquest projecte. Per aquell temps uns joves crítics, amb moltes curiositats i amb molta preocupació per l’entorn van coincidir al Mas de Noguera, en Caudiel, un lloc on es pretenia recuperar activitats tradicionals i a la vegada buscar nous camins per al desenvolupament de les zones rurals, però sempre baix els principis de la cooperació, l’autogestió, la sostenibilitat i la diversificació. En aquest indret entre les comarques castellonenques de l’Alt Palància i l’Alt Millars, és on es van conèixer Gerardo, Sefa i Diego.

La crisi econòmica que els va acompanyar aquells anys els va fer reflexionar i d’alguna manera, els va llançar a dur cap endavant aquest projecte, que ja els rondava pel cap durant molt de temps i que finalment es van decidir a provar.

El primer objectiu que es van fixar era tot un repte, “viure tots els dies del camp en el camp”. Van arribar al que ara coneguem per l’Heretat de Pere, però en aquells anys era molt diferent. Era una vella masia abandonada i semi enderrocada. On la gent que passava i els caçadors que rondaven entraven i sortien com els venia, a penes es sostenia en peu. Entre aquelles restes van dipositar els seus somnis i començava la seva aventura, ho van fer al principi amb la cria de cabres de la raça murciano-granadina, al mateix temps van començar a treballar en la casa. Aquella vella masia, no tenia les mateixes condicions que les actuals, per aquells temps no tenien televisió ni telèfon, no hi havia llum ni aigua corrent. A pesar d’això, la il·lusió els donava l’energia suficient per tirar endavant cada dia i a les nits les converses junt a la llar els ajudava a imaginar un futur que després poc a poc han anat donant forma amb l’esforç i el treball de les seves mans.

Durant els primers anys es van dedicar exclusivament a la cria de les cabres i a la venda de la llet d’aquestes. Van passar els anys condicionant la casa i sobrevivint fins que finalment. Des d’aleshores, han estat pioners en la millora de la espècie i la sanitat dels animals, han enfocat la seva explotació per tractar d’encaminar a eliminar les malalties infeccioses avançant-se als seus temps. Formen part de AMURVAL (Asociació de Ramaders de Caprí de Raça Murciano-Granadina de la Comunitat).

Malauradament, la llet que produïen estava i segueix estant mal pagada, açò els fa reflexionar i tractar de diversifircar-se, es mouen per poder rebre alguna ajuda i donar impuls a l’ampliació del seu projecte, es decideixen a fer una casa rural que complemente aquesta explotació ramadera que han creat. En aquest moment, s’uneixen al projecte Inés i Enri, les germanes de Gerardo i es constitueixen com a cooperativa, la Cooperativa Simona. Elles donen una empenta a la cooperativa, amb altres alternatives com és l’elaboració de formatge a partir de la llet de les cabres.

Actualment en lHeretat de Pere s’elaboren dos tipus de formatges, ambdós curats. Gràcies a la qualitat de la llet, es pot fabricar utilitzant únicament quall procedent de les penques, sense utilitzar cap additiu químic. És a dir, els ingredients són llet de cabra, quall vegetal i sal. A més, com que la maduració es realitza en una cova natural, sense regular de manera artificial les condicions de temperatura i humitat, en funció de l’època de l’any i el temps de maduració s’obté un formatge més o menys cremòs, suau i flexible. Els formatges tenen sabors de cítrics, herbes i pastures que li donen l’autèntic sabor de l’heretat que trenca fronteres. Cada formatge és únic.

 

El formatge ha tingut una gran acollida, esdevenint la principal font d’ingressos per a la cooperativa. Cada dia hi ha persones que s’acosten fins a l’heretat per a comprar aquest producte únic. De fet, cada cert temps, el responsable d’un restaurant al mateix Londres s’acosta per Simona per a comprar formatge que després oferirà al seu restaurant. A més, també es pot adquirir en fires i, entre altres llocs, a València al Mercat Central i al Mercat de Colom, a Ontinyent o a Ibi. Fins i tot, si anem a Nova York, en la botiga Forever Cheese podem trobar aquest formatge elaborat a Quatretonda.

La cooperativa Simona, ha participat en infinitats de fires gastronòmiques com ara la Fira Lactium de Vic, també han sortit reflectits a anuaris de cuina com el Vergara o la revista nord-americana culturecheesemag, a més el seu formatge serà inclòs en la propera Guia GASTRONOSTRUM VAQ, que serà presentada el proper 21 de maig a Alacant.

Al llarg de l’any l’heretat ofereix diverses activitats a més de les nombrades anteriorment, també organitzen periòdicament cursos d’elaboració de formatge, de pa, de sabó, etc.

Comenta sobre aquest article:







Per seguretat, per enviar el comentari has de calcular la següent operació.




Últims comentaris

RECEPTES

Torró d’ametla

Ingredients (Per a unes dos pastilles de torrons, depenent de la mida)

(No hi ha comentaris)

COQUES DE SANT MARTÍ

Aquest és un dolç típic de Quatretonda que es fa per a la festa de Sant Martí. També són típiques d’altres pobles de la nostra comarca amb el nom de …

(No hi ha comentaris)

Coca de carabassa

Aquest dolç típic de les comarques centrals que s’elabora en Pasqua, encara que el seu origen es pot situar a la Ribera Alta, té moltes variant i presentació finals a mesura que …

(1 comentari)